El conte és una narració en prosa d'extensió breu, que poseeix unes regles pròpies diferents a la novel·la. Existeixen els contes literaris o d'autor i els contes tradicionals o populars. En els contes literaris coneixem a l'autor i són propis de l'època actual, més moderna. Cada autor té el seu propi estil i característiques, depenent de la forma en què estiga narrat. El conte popular és anònim i presenta diferents formes: rondalles, llegendes, contes de fades, etc. Són fantàstics perquè apareixen personatges sobrenaturals i el lloc dels fets no exiteix. També es caracteritza perquè es transmeten de boca en boca.
No coneixem els inicies dels contes, ja que existeixen des del principi de la literatura. Les antigues col·leccions orientals com el Mahabharata o les Mil i una nits, són dels primers exemples que coneixem. Narraven fets llegendaris o ficticis amb la intenció de divertir o moralitzar i estaven molt relacionades amb les faules.
És molt important contar el conte des d'una situació que permeta a tots els xiquets veure al mestre o al narrador. La forma més adequada és fent un semicercle amb els xiquets asseguts.
Quan llegim un conte o el contem sense llegir-ho, hem de contar-lo amb una correcta dicció i a més adaptant i canviant la nostra veu com si fóra la veu dels personatges.
Si gesticulem i fem onomatopeies quan el conte el precise, als xiquets els agradarà molt més perquè els aproparem més l'acció del conte.
El nostre llenguatge sempre serà adaptat a l'edat dels alumnes i al seu vocabulari.
És molt recomanable mostrar als xiquets les il·lustracions del conte si estem llegint-lo perquè també es fixen en els dibuixos.
També pot ser interessant fer participar e interactuar als xiquets durant el conte fent-los preguntes i comentaris.
Els contes estimulen la fantasia i la imaginació dels xiquets. A partir dels contes veuran diferents actituds i situacions com la bondat, l'astúcia, la maldat, els problemes de la gent, ambients diversos i personatges màgics, que ens permet ajudar a entendre situacions o fets que existeixen però que es fan difícils d'explicar als més xicotets. A més, els apropem molts valors necessaris per a una societat futura. En l'Educació Infantil, són molt útils per a començar a treballar amb la lectoescriptura.
Exemple de conte fet per a l'assignatura de llengua catalana d'unes alumnes del curs 2010/11 de la Universitat d'Alacant:
El conte és una narració en prosa d'extensió breu, que poseeix unes regles pròpies diferents a la novel·la.
Existeixen els contes literaris o d'autor i els contes tradicionals o populars.
En els contes literaris coneixem a l'autor i són propis de l'època actual, més moderna. Cada autor té el seu propi estil i característiques, depenent de la forma en què estiga narrat.
El conte popular és anònim i presenta diferents formes: rondalles, llegendes, contes de fades, etc. Són fantàstics perquè apareixen personatges sobrenaturals i el lloc dels fets no exiteix. També es caracteritza perquè es transmeten de boca en boca.
Com es diu: "els contes són per a ser contats".
Ací us oferim un breu resúm de la història dels contes catalans. Contistes catalans.
ELS ORIGENS DELS CONTES.
No coneixem els inicies dels contes, ja que existeixen des del principi de la literatura. Les antigues col·leccions orientals com el Mahabharata o les Mil i una nits, són dels primers exemples que coneixem.
Narraven fets llegendaris o ficticis amb la intenció de divertir o moralitzar i estaven molt relacionades amb les faules.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DELS CONTES. ESTILS.
Els contes descriuen un fet que es converteix en trama. Té almenys un personatge caracteritzat i un narrador que conta el conte. Estils:
S’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama.
COM ES CONTEN ELS CONTES?
AUTORS SIGNIFICATIUS.
L'EDUCACIÓ I ELS CONTES.
Els contes estimulen la fantasia i la imaginació dels xiquets.
A partir dels contes veuran diferents actituds i situacions com la bondat, l'astúcia, la maldat, els problemes de la gent, ambients diversos i personatges màgics, que ens permet ajudar a entendre situacions o fets que existeixen però que es fan difícils d'explicar als més xicotets. A més, els apropem molts valors necessaris per a una societat futura.
En l'Educació Infantil, són molt útils per a començar a treballar amb la lectoescriptura.
Exemple de conte fet per a l'assignatura de llengua catalana d'unes alumnes del curs 2010/11 de la Universitat d'Alacant:
Ací pots accedir a la bibliografia