QUÈ SÓN LES RONDALLES? Són narracions en prosa, de tradició oral, anònimes, que combinen fets imaginaris, històries fantàstiques i elements reals; desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. S'han anat transmetent de generació en generació, passant a formar part de la seua tradició cultural.
L'ORIGEN DE LES RONDALLES L'estudi de les rondalles va començar perquè a elles es pot trobar els arrels de la cultura originària dels pobles, una cultura que semblava a punt de desaparèixer pel despoblament de les àrees rurals i per l'avanç del progrés.
La teoria Mítica de F.M. Müller. Segons aquesta teoria les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars indoeuropeus: el cel, la nit, l'albada, el sol i els fenòmens meteorològics. Primer hi va haver el mite primitiu, després les llegendes i posteriorment l'aparició de les rondalles. Abans de la formulació d'aquesta teoria ja hi havia indicis que l'afavorien, ja que els germans Grimm havien posat en relleu les semblances entre les rondalles europees, perses i índiques, i havien postualt l'existència d'un folklore i un pensament comú indoeuropeu.
La teoria Psicoanalista de B. Bettelheim.
El mètode Historiogràfic de l'Escola Finlandesa de K. Krohn i A. Aarne.
El Formalisme de V. Propp.
La concepció Ecològica del llenguatge de G. Janer Manilla.
Altres teories: l'Escola Marxista, les anàlisis literàries, la semiòtica estructural, l'Escola Antropològica anglesa, les Teories Etnogràfiques franceses...
CLASSIFICACIÓ DE LES RONDALLES
Meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.
D'animals: els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre allò que provoca el conflicte.
De costums: hi intervenen persones que es comporten de manera humana i resolen conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa.
CARACTERÍSTIQUES DE LES RONDALLES
1. ESTRUCTURA NARRATIVA:
Situació inicial: és la presentació d'alguns personatges de la narració i de les circumstàncies que els envolten.
Conflicte: és qualsevol fet o acció que ocasioni un canvi del plantejament inicial de la narració.
Acció: és quan alguns personatges intenten resoldre el conflicte. La part més important de la narració.
Resolució: és el resultat de l'acció dels personatges per resoldre el problema.
Situació Final: en aquesta part final de la rondalla, és el moment de tornada a la situació estable del principi, però diferent.
2. TIPUS DE PERSONATGES QUE APAREIXEN: Sol haver set tipus de personatges, encara que no sempre hi apareixen tots. Aquest tipus de classificació fou proposat pel folklorista rus Vladimir Propp, seguint la metodologia estructuralista. Aquests set tipus de personatges són:
L'heroi
El fals heroi
L'agressor
El donant de l'objecte màgic
La víctima
Els auxiliars de l'heroi
La princesa
3. FORMES PER OBRIR I TANCAR UN RELAT Obrir: per representar l'abandonament del món real, i l'endinsament al món imaginari.
Vet aquí en aquell temps les bèsties parlaven i les persones callaven...
Hi havia una vegada...
Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...
Tancar: per tornar a l'oient/lector al món real.
Una reina tenia tres filles, una mandarina, una tarongina, una melmelada, i aquesta historia s'ha acabada.
NOVES RONDALLES En els últims anys han sorgit a les grans ciutats una sèrie d’històries, mites i llegendes que, de manera misteriosa, han donat la volta al món i que gent de totes les condicions ha escoltat i contat alguna vegada sense preocupar-se del seu origen.
Temes:
Por a la soledat.
La contaminació.
Els fantasmes moderns.
Les altres cultures (gitanos, xinesos, negres...).
Por al desconegut.
PERSONES SIGNIFICATIVES PER A LA DIFUSIÓ DE LES RONDALLES
QUÈ SÓN LES RONDALLES?
Són narracions en prosa, de tradició oral, anònimes, que combinen fets imaginaris, històries fantàstiques i elements reals; desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. S'han anat transmetent de generació en generació, passant a formar part de la seua tradició cultural.
L'ORIGEN DE LES RONDALLES
L'estudi de les rondalles va començar perquè a elles es pot trobar els arrels de la cultura originària dels pobles, una cultura que semblava a punt de desaparèixer pel despoblament de les àrees rurals i per l'avanç del progrés.
INTERPRETACIONS DE LES RONDALLES
CLASSIFICACIÓ DE LES RONDALLES
CARACTERÍSTIQUES DE LES RONDALLES
1. ESTRUCTURA NARRATIVA:
2. TIPUS DE PERSONATGES QUE APAREIXEN:
Sol haver set tipus de personatges, encara que no sempre hi apareixen tots. Aquest tipus de classificació fou proposat pel folklorista rus Vladimir Propp, seguint la metodologia estructuralista. Aquests set tipus de personatges són:
3. FORMES PER OBRIR I TANCAR UN RELAT
Obrir: per representar l'abandonament del món real, i l'endinsament al món imaginari.
- Vet aquí en aquell temps les bèsties parlaven i les persones callaven...
- Hi havia una vegada...
- Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...
Tancar: per tornar a l'oient/lector al món real.NOVES RONDALLES
En els últims anys han sorgit a les grans ciutats una sèrie d’històries, mites i llegendes que, de manera misteriosa, han donat la volta al món i que gent de totes les condicions ha escoltat i contat alguna vegada sense preocupar-se del seu origen.
Temes:
PERSONES SIGNIFICATIVES PER A LA DIFUSIÓ DE LES RONDALLES
Enric Valor
Hans Christian Andersen